Mentre viatja per Còrsega, la primavera del 1841, Alexandre Dumas fa coneixença amb la família Franchi, els dos germans bessons de la qual, Lucien i Louis, mantenen un estrany enllaç: fins i tot allunyats, poden sentir físicament les emocions i els dolors de l’altre. Després d’haver estat iniciat per Lucien en les tradicions corses, Dumas torna a París, on fa la coneixença de Louis, que hi estudia dret. Volent reconfortar el jove, que travessa una crisi sentimental, el convida a un sopar. Louis accepta, perquè sap que la dona que estima en secret hi anirà. Però el sopar surt malament... ------- Els germans corsos és una novel·la d’una rara sobrietat en la producció de Dumas, que empra aquí amb vivacitat el seu talent extraordinari de director d’escena i d’autor de diàlegs. Si s’ha acusat Dumas de desviar-se o d’allunyar-se de l’assumpte principal de les seves obres, sens dubte no és el cas d’aquesta obra curta, conduïda a un ritme gairebé cinematogràfic (ha estat objecte de nombroses adaptacions cinematogràfiques d’ençà de l’any 1898). La concisió és sorprenentment eficaç, probablement perquè Dumas encara escriu sota la influència del dramaturg.