Cinc narracions curtes urbanes enllaçades per uns tènues lligams: en totes elles trobem un personatge que porta ulleres de sol i una parella de germans bessons. Els temes que s'hi tracten ens fan endinsar en tots els casos en el més íntim de l'ànima dels protagonistes, per descobrir-hi racons de sentiments insospitats. Al capdavall ens adonem d'un altre tema comú: en totes aquestes petites històries hi apareix el tema de la dificultat de les relacions humanes (en la majoria dels casos, relacions de parella) a través de l'explicació de fragments de la vida dels personatges.

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).