Arriba un moment que ens cau la bena dels ulls. Ens adonem que l’emperador anava nu i a més era un lladre.Però aquesta revelació deixa a l’ombra altres mitges veritats. Al voltant hi ha més farsants. I correm el perill d’anar-ho oblidant tot i recular fins a la casella inicial. La literatura pot contribuir a la gran confusió, però també ens pot ajudar a revisar alguns plantejaments i esmolar la mirada.

En aquest recull de contes, Joan Todó, artesà tenaç i narrador versàtil, furga en els replecs de la nostra consciència i en la memòria dels darrers anys, per mostrar-nos el revers del que hem viscut. Ens parla de lladres professionals o d’estar per casa, de grans i petits enganys; però també de l’autoengany que fem servir per anar tirant, la crossa indispensable per als qui malden per evadir-se d’una realitat tediosa, dolorosa o abjecta.
Amb una prosa plena de matisos, retrata una indignació que no s’acaba, el desig sempre insatisfet de ser lluny d’aquí i la ràbia d’un món que es perd. La seva mirada escrutadora i irònica qüestiona les percepcions en què basem els nostres relats i identitats, amb un modèlic desplegament d’energia literària.