Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975) ha viscut a Cassà de la Selva des dels tretze anys. Comença a forjar el seu camí literari amb el poema Black Bird (1998). Ha treballat al pastador de Can Cabruja, d’aprenent de peó de paleta, de repartidor de guies telefòniques a la Costa Brava, d’operari a les indústries del suro blanc cassanenques i de redactor gonzo d’un setmanari de Sant Cugat del Vallès. Viu a Girona i es dedica a la docència secundària.

Entre els llibres de poesia que ha publicat destaquen: Vindrà la llum (Viena, 2001),Antic silenci (Ed. 62, 2004), L’hort de marbre (Emboscall, 2006), Bromur (Badalona, 2009), El tòrax de la bèstia (Xicra, 2013) i La lobotomia de Proust (Roure, 2014). Dubta molt que el poema sigui l’única concreció possible de la Poesia ja que, segons Joan Comes, te la pots trobar en qualsevol moment i a qualsevol racó fent qualsevol cosa. Només cal fixar-­s’hi. Malgrat tot, aquests Orfeus de tercera ens tornen a recordar la seva habilitat per fer semblar senzill i directe allò que se’ns diu amagant i enganyant-­nos —requisit inexcusable de la poesia—, posant a prova el lector no només quan toca desxifrar el sentit o de crear-­se’n un de propi sinó a l’hora d’encaixar la constant provocació i desafiament que suposen aquests poemes que desafien els llocs comuns i la pusil·lanimitat global que pretén infectar-­nos a tots.