«[...] durant l'estiu de 1921 Pla va mostrar al poeta Josep M. de Sagarra la bellesa del litoral empordanès tot portant-lo d'excursió des de Palamós al golf de Roses i, temps després, Sagarra va reconèixer que des d'aquell moment mai no va poder deixar d'anar a la Costa Brava. Va quedar ben clar ja aleshores que la passió amb què Pla parlava de la seva terra era absolutament contagiosa, i aquesta mateixa seducció es percep quan, uns quants anys més tard, el guia decideix escriure una guia.»

«La memòria és la base sobre la qual descansa l'estil realista de la ma jor part dels textos de Pla i això es correspon amb un gest ideològic que, com ha vist Eliseu Carbonell, fa que l'escriptor estableixi una oposició entre memòria i ficció. Però el seu realisme no serà només una reacció contra la literatura d'imaginació descontrolada, sinó també un gest contra un altre tipus de ficció: la possible construcció malintencionada o simplement absurda d'un imaginari fictici de la cultura i de les senyes d'identitat catalanes. I, per descomptat, serà sobretot un gest contra la destrucció d'aquesta cultura i dels seus signes d'identitat essencials.»