El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Girona va convidar moltes vegades Joan Solà que vingués a donar confrerències per a els nostres estudiants [...]. Mai no vam rebre d'ell una resposta negativa. Enfeinat com estava constantment, no ens va fallar mai. Sempre trobava uns dies per venir a Girona i parlar als estudiants de diversos problemes de sintaxi catalana. Ho feia sempre amb una bonhomia envejable, amb una competència notabilíssima i amb un sentit de l'humor que despertava en els que l'escoltavem un afecte i una admiració constants. Amb aquest volum, doncs, voldríem, tots els que hi hem contribuit, retre-li un homenatge. No pas un homenatge oficial ni acadèmic, que sovint sot tenir un origen convencional, sinó un homenatge a la persona bondadosa i agradable que era. Aquesta col·leccció d'articles fets per membres del nostre departament no tan sols està adreçada al gramàtic excel·lent que era Joan Solà, sinó sobretot a la seva persona, perquè tinc la seguretat que s'ho passaria bé si el pogués llegir, i a més a més trobaría camins i maneres de comentar-los i millorar-los, i ho faria amb la seva amabilitat habitual i el seu somriure característic. És amb aquest somriure que m'agrada recordar-lo ara i sempre que llegeixo o rellegeixo treballs seus. Joan Solà no va escriure mai res per exhibir cap mena de coneixement, però tant els seus llibres com els seus articles estan plens no tan sols de la saviesa adquirida amb l'estudi i el treball constants, sinó també de l'amor que tenia a la nostra llengua. [Salvador Oliva]