FRANÇA 1939. Catalunya viu un èxode cultural de dimensions difícilment igualables.

Amb la Guerra Civil a punt d'acabar, els ports dels Pirineus van veure una llarga corrua de refugiats camí de França que deixaven la seva terra davant l'arribada imminent de les tropes insurrectes. Entre ells, nombrosíssims intel·lectuals i artistes catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions republicanes.

Soldevila, Riba, Pi Sunyer, Rodoreda, Obiols, Fontserè, la Institució de les Lletres Catalanes... Marta Pessarrodona ressegueix amb aquest assaig apassionant, fruit de quatre anys d'investigació, l'èxode de les institucions i les persones, així com la seva estada forçada al país veí o l'embarcament cap a Amèrica.

La història d'un temps determinant i crític: tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o a assecar-se per sempre.


MARTA PESSARRODONA (Terrassa, 1941) és una de les intel·lectuals de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, ha treballat en el món editorial i pràcticament per a tota mena de mitjans de comunicació. És assessora literària de la Residència d'Investigadors-Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona i forma part del Consell Assessor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Els seus darrers llibres són Poemes 1969-2007: Antologia (Meteora, 2007), Animals i plantes (Meteora, 2007) i, en el gènere del memorialisme, Mercè Rodoreda i el seu temps (La Rosa dels Vents/Random House, 2005) i Donasses (Destino, 2006).
La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1997.