Un assaig lúcid sobre la violència a càrrec de l'Elvis Presley de la Cultural Theory. En aquest assaig apassionant, Zizek escrita sense contemplacions les democràcies del món occidental, regimentades per l'imperatiu econòmic. També explora els sagnants règims totalitaris del segle XX i la violència divina que ha emergit en els últims anys amb el terrorisme islàmic.
Text de contraportada
L'eslovè Slavoj Zizek és un dels filòsofs més interessants del panorama actual. Amb una marcada tendència a utilitzar referències de la cultura popular en els seus estudis, Zizek s'ha convertit en l'Elvis Presley de la sociologia, citant des d'Alfred Hitchcock fins a David Lynch, passant per la literatura de Kafka o Shakespeare, a l'hora d'explicar arguments filosòfics complexos. Més enllà del seu carisma escènic, Zizek aborda problemes complexos que preocupen de debò al món d'avui, des de l'11-S o la Guerra d'Iraq fins l'integrisme islàmic i les inconsistències de les democràcies occidentals. A Violència, Zizek fa un lúcid anàlisis de la violència inherent al sistema capitalista i sostè que tota aquella violència que es veu a simple vista està en el fons generada per una altra violència més amagada, la que sosté el nostre sistema polític i econòmic.