Anomenar "segle d'or" el segle XX pot semblar una sortida d'estudi, com si el franquisme i altres flagells no haguessin existit. Però aquestes memòries posen en relleu el fet que és justament en aquest segle, en què Catalunya ha estat oprimida tan durament, quan pren com una flama del caliu de la Renaixença, la consciència del caràcter nacional de la nostra llengua i de la nostra cultura.

Text de contraportada

Ha estat el segle XX un «segle d'or» per a la cultura catalana? Joan Triadú ho defensa en aquestes memòries. Tot i l'intent franquista de genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país, en aquest període els catalans han pres consciència de la dimensió nacional de la seva cultura. Des de fronts diversos, com la militància política, la pedagogia activa o la crítica literària, ell mateix hi ha participat de manera decisiva.
En aquestes memòries Triadú evoca, amb una franquesa i una emotivitat insòlites, un context familiar advers, una intensa relació amorosa i una activitat política i cultural que no ha abandonat mai. Hi podem descobrir un intellectual consagrat a les lletres i un home d'acció, apassionat i tímid, compromès i rigorós. El seu relat autobiogràfic, llargament esperat, contribueix, sens dubte, a construir la història de la cultura catalana contemporània.