Allaus d’imatges diàries ens acosten a una realitat dominada per la violència, la crueltat i l’horror. Aquest és un dels trets característics de la vida moderna. Ens hem convertit en testimonis llunyans de les atrocitats que s’esdevenen arreu del món. Ara bé, aquestes ràfegues de fotografies i imatges televisives afecten la nostra percepció de la realitat? Crea dissidències aquest constant testimoni de la crueltat? O potser encara fomenta més l’apatia o fins i tot la violència?
En aquesta petita gran obra, Susan Sontag reflexiona sobre les relacions que s’estableixen entre una notícia i la seva imatge, entre l’art i la concepció moderna de la guerra. L’autora evoca una llarga història de la representació del dolor dels altres i la seva mirada es passeja per l’obra de Goya, per documents fotogràfics de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, els camps de concentració nazis, el linxament de negres als EUA, les imatges d’Israel, Bòsnia, Sierra Leone, Rwanda i, és clar, les de l’11 de setembre del 2001 a Nova York.