Cistella de la compra

Las máscaras de Cleopatra: génesis de una "femme fatale" (1830-1930)

Autor Carlos Primo Cano

Editorial CARPE NOCTEM

Las máscaras de Cleopatra: génesis de una femme fatale (1830-1930)
-5% dte.    21,00€
19,95€
Estalvia 1,05€
Disponible online, rep el teu llibre en 24/48 h laborables

Vols recollir-ho a la llibreria?
Enviament gratuït
Espanya peninsular
Enviament GRATUÏT a partir de 19€

a Espanya peninsular

Enviaments en 24/48h

-5% de descompte en tots els llibres

Recollida GRATUÏTA a llibreria

Vine i deixa't sorprendre!

  • Editorial CARPE NOCTEM
  • ISBN13 9788412615456
  • ISBN10 841261545X
  • Tipus LLIBRE
  • Pàgines 252
  • Col.lecció Notas al pie #4
  • Any Edició 2024
  • Idioma Castellà
  • Encuadernació Rústica amb solapes

Las máscaras de Cleopatra: génesis de una "femme fatale" (1830-1930)

Autor Carlos Primo Cano

Editorial CARPE NOCTEM

-5% dte.    21,00€
19,95€
Estalvia 1,05€
Disponible online, rep el teu llibre en 24/48 h laborables

Vols recollir-ho a la llibreria?
Enviament gratuït
Espanya peninsular
Enviament GRATUÏT a partir de 19€

a Espanya peninsular

Enviaments en 24/48h

-5% de descompte en tots els llibres

Recollida GRATUÏTA a llibreria

Vine i deixa't sorprendre!

Detalls del llibre

CÓMO LA LITERATURA Y LA PINTURA REINVENTARON ESTE MITO ENTRE 1830 Y 1930.

Cleopatra VII, la última reina de Egipto, fue un personaje histórico pero, a partir del Romanticismo, se convirtió también en un icono literario y de la cultura popular. Este ensayo, escrito de forma documentada pero amena, recorre los textos y las obras plásticas que alimentaron una auténtica fiebre: Cleopatra como "femme fatale", fruto de la misoginia y la mirada masculina, pero también como símbolo de transgresión.

"Las máscaras de Cleopatra" recupera y lee con mirada incisiva un conjunto de poemas, relatos y obras teatrales de autores como Rubén Darío, Théophile Gaultier, Manuel Machado, Ramón Goy de Silva, Salvador Díaz Mirón, José María de Heredia, Victor Hugo, Enrique Gómez Carrillo o Rachilde. Además, establece un diálogo con las pinturas que les sirvieron de inspiración: Moreau, Alma Tadema, Gérôme o Franz Von Stuck.