La Traïció anglesa. Comerç colonial i destrucció de la sobirania catalana (1706-1715) mostra el preu de l'abandonament de Catalunya pels anglesos i la importància de la diplomàcia de Felip V per aconseguir fer un tomb en la difícil situació política en què es trobava el 1709. El llibre planteja que la política espanyola no va anar sempre a remolc de la de Lluís XIV sinó que va gaudir d'un cert marge d'independència. Bergheyck fou la peça fonamental en aquest canvi de rumb en el moment en què va proposar oferir als enemics anglesos i holandesos millors avantatges comercials que als aliats francesos. Bergheyck va reblar el clau quan va aconsellar al Borbó espanyol no consentir que el monarca francès negociés en el seu nom les ofertes comercials americanes.
Tot aplicant aquests principis, Monteleón, ambaixador espanyol a Londres, va negociar directament amb el govern tori anglès, però afegint, com a condició prèvia, que Felip V tingués les mans lliures per poder esclafar el poble català i les seves constitucions. La reina Anna, i el govern anglès, malgrat el Pacte de Gènova (1705) i la paraula de la reina de defensar-les, van cedir als desitjos del monarca espanyol de destruir la sobirania catalana, a canvi d'un sucós benefici comercial amb les colònies espanyoles d'Amèrica.
Per tot plegat, es pot dir que el poble català fou l'únic poble que perdé la Guerra de Successió.