Sota la superfície del mar hi regna la calma, la llum es tamisa i els sorolls de la ciutat amb prou feines resulten audibles. Allà l'aigua és tan profunda, que si llancéssim l'àncora no arribaria mai al fons. S'haurien de col.locar una infinitud de gratacels, l'un sobre l'altre, perquè, des de baix de tot, arribessin a la superfície. Però no us penséssiu pas que el fons del mar és tan sols arena blanca i gelada: allà també hi creixen arbres i plantes meravelloses, de fulles flexibles i ondulants, que amb el més petit moviment de l'aigua es mouen com si tinguessin vida. Tota mena de peixos, gra