Quan un grup de persones conreen l’amistat des d’una inquietud intel·lectual seriosa i comparteixen pensaments i perspectives sobre una temàtica tan actual com és la violència, el resultat ha de ser un text plural i simfònic. La simfonia, és a dir, l’agençament i el joc dels sons, la sorpresa i la varietat de motius i melodies, les intervencions solistes i la conjunció de tota l’orquestra, és la forma musical que de neix el grup de re exió sobre «Teologia, literatura i arts» que des de fa uns quants anys s’ha anat reunint a l’empara de la Facultat de Teologia de Catalunya (Ateneu Universitari Sant Pacià). No és fàcil arribar a una mens comuna sobre un tema controvertit i lliscant... hi ha diverses preguntes a fer-se: resol res la violència?, es pot desactivar la violència que es justi ca com a resposta proporcionada?, es pot construir un gran projecte de pau sense superar la llei del talió?.