A les darreries de l'Edat Mitjana, el patrimoni de la Corona a les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià estava format per les viles d'Ontinyent, Alcoi, Biar, Bocairent i Penàguila, enquadrades administrativament per les seues respectives batllies locals. D'elles extreia la monarquia unes rendes d'accentuat caràcter agrari, on predominaven el terç-delme, els monopolis reials -forns, molins, carnisseries- i els tributs fixos de la peita i la cena. El caràcter estable dels tipus impositius d'aquests drets i les modalitats de la seua gestió -arrendaments, emfiteusi- limitaven la capacitat d'intervenció dels agents reials. Al mateix temps, les oligarquies locals, mitjançant el control dels mecanismes de recaptació, podien apropiar-se d'una part substancial de les rendes de les batllies. La dinàmica ascendent dels ingressos de la Corona en aquests últims segles medievals es va deure, per tant, a la formidable empenta demogràfica, a la vitalitat de l'economia agrària i a l'espectacular arrancada de la manufactura tèxtil de la zona, factors tots ells que foren, en bona mesura, el resultat de la disminució a llarg termini de la pressió fiscal directa exercida sobre els contribuents, tant per l'aparat financer de la Corona com, sobretot, pel sistema impositiu municipal. Antonio José Mira Jódar (Oriola, 1963) és doctor en història medieval i professor de la Universitat de València. Va completar la seua formació acadèmica en la Università degli Studi di Venezia i ha estat investigador contractat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El seu interès s'ha dirigit preferentment cap a la història econòmica baix medieval, amb especial atenció als temes relacionats amb la fiscalitat i el món rural. És autor, entre nombrosos articles publicats en revistes especialitzades, del llibre Las finanzas del municipio. Gestión económica y poder local. Sueca (siglos XV-XVI).