En aquests textos, Simone Weil ofereix unes reflexions sobre la civilització occitana medieval que constitueixen el nervi del seu projecte ètic per al reequilibrament espiritual d’Europa i són tan oportunes ara com a l’època de la seva redacció.

Intel·lectual, activista, mística, Simone Weil (1909-1943) és una de les figures més fascinants del segle XX. Profundament compromesa en la recerca de la veritat en tots els àmbits, en la seva estada forçada a Marsella entre els anys 1940 i 1942 va redactar uns textos breus sobre la civilització occitana medieval que aporten una visió de la realitat que permet veure la història d’Europa sota una llum diferent d’aquella sota la qual habitualment de’ns presenta. En aquests textos, Simone Weil traça el retrat d’una civilització ideal, que representava per a ella una espècie d’utopia moral la inspiració de la qual és apta per ser aplicada al nostre temps. Com ella mateixa diu: «En la mesura en què contemplem la bellesa d’aquella època amb atenció i amor, en aquesta mateixa mesura la seva inspiració davallarà sobre nosaltres i a poc a poc farà impossible almenys una part de les baixeses que constitueixen l’aire que respirem».