Mentre el seu amic Bartomeu agonitza al sanatori del Brull, en Salvador rememora l’amistat que els ha unit. Encara no han fet els vint-i-cinc anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen l’art i la literatura; són insolents, provocadors i senten l’exaltació de la joventut; els agrada riure i parlar durant hores, s’admiren mútuament i han navegat plegats d’una punta a l’altra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que s’hagin enamorat de la mateixa noia. Però aquest enamorament i les divergències ideològiques els han acabat allunyant. Som a l’any 1938, en plena guerra civil.

Basada en la relació entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys és una novel·la de celebració de la joventut i l’amistat, però també és un relat sobre la fragilitat de la bellesa, que quan sucumbeix deixa el seu lloc a l’enyorança i a l’alegria d’haver-la coneguda.

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de les novel·les L’extinció (premi Documenta 1999), Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) i Crim de sang (premi Sant Jordi 2011). Ha escrit els poemaris Rafel, Apoteosi del cercle, Mula morta, El benestar (premi Jocs Florals de Barcelona 2003) i La part visible (premi Carles Riba 2008). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, el portuguès i el danès. Té una columna diària al diari Ara.