En aquest diccionari hem aplegat pseudònims en el sentit ampli de la paraula. El lector hi trobarà tant els pseudònims clàssics d’escriptors o periodistes com firmes d’historietistes, de dibuixants de còmic i de pintors poc coneguts i també noms artístics de cantants, mags, humoristes, actors, directors i productors de cinema, teatre o televisió, alhora que alguns personatges de la faràndula o de l’anomenat món freak de l’espectacle. Fins i tot hi ha algun alter ego o àlies de personatges radiofònics i televisius que s’han fet tan populars que la gent només els identifica amb aquest fals nom. Tot amb tot, ben segur que hi falten altres pseudònims o que alguna fitxa és incompleta o, fins i tot, equivocada. Ens plaurà que els lectors ens ajudin a completar una obra d’una matèria inabastable, que ha pogut aplegar 7.500 pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració.

Albert Manent Segimon. (Premià de Dalt, 1930). Escriptor de poesia, assaig i història. També ha cultivat el retrat d’escriptors polítics, Molí de l’ombra (1986) i Solc de les hores (1987). En el camp dels estudis literaris cal remarcar La literatura catalana a l’exili (1976). És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2011). Josep Poca Gaya (L’Espluga Calba, 1940). Escriptor i editor. Ha publicat centenars d’articles de caràcter sociopolític a la premsa catalana. Ha editat l’obra Institut Pere Mata. Com a curador, s’ha encarregat de l’edició dels sis volums dels dietaris de Maurici Serrahima. També ha tingut cura, entre altres llibres, de Carta en defensa pròpia (2012).