Avui tenim clar que el primer cognom que portem és el primer del pare i, el segon, el primer de la mare. Però això, que sembla tan normal avui en dia, només fa uns cent cinquanta anys que està reglamentat. Antigament, als fills se'ls posava o identificava amb un nom i el cognom feia referència al nom del pare (Ramon Borrell: Ramon, fill de Borrell). Amb el pas dels anys, s'escolliren també oficis del portador del nom, o càrrecs, com Batlle, Teixidor o Fuster. Accidents geogràfics i topònims era un altre recurs: Mas, Puig, Vall, Riu, Bosc. Fins i tot trets físics o defectes eren emprats com a cognoms: Tort, Llarg, Prim, Coix. Aquest no és només un llibre sobre l'etimologia dels cognoms més comuns a Catalunya. És molt més que això. Perquè amb la seva lectura, el lector podrà gaudir d'un grapat d'històries i anècdotes sobre personatges il lustres i sobre els seus cognoms que configuren el retrat d'un país. Un llibre cabdal per aprofundir en la cultura i l'evolució històrica de la nostra societat. - És cert que Bertran o beltran tenen un origen germànic derivat de Bertrand? - Que Calvet és un malnom que descriu a la persona sense pèl al cap? - O que Claris vindria del nom llatí Clarius que significa home brillant? - I que el primer referent que tenim de Molins és a Massalcoreig i Sudanell (Segrià) al cens de 1358? - Sabíeu que l'origen de Peguera vindria de la construcció on es crema la llenya de pi, la peguera, per extreure'n la resina, o bé del lloc on s'escalfa la pega per marcar el bestiar?