Monzó, QuimQuim Monzó va néixer a Barcelona l¿any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d¿Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja. L¿any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha publicat onze llibres de narrativa i deu d¿articles. Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d¿Or al millor llibre de l¿any, el dels Escriptors Catalans i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d¿Or."La gràcia dels articles de Monzó és que estan escrits des de la perspectiva del ciutadà normal que no està gens disposat a perdonar cap bestiesa per raons de peatge cultural o polític. Com qui no vol la cosa, Monzó deixa anar un discurs crític d'una gran radicalitat. Monzó ha exercit una funció periodística aparentment banal -comentaris humorístics- i, en el fons, d'una gran profunditat. El seu secret és haver trobat l'equilibri entre el cosmopolitisme i l'arrelament, entre el desencant i el compromís, entre les idees i les ganes de pendre copes." PATRÍCIA GABANCHO, Diari de Barcelona "Els articles de Monzó són un bon antídot contra la miopia, que és la malaltia senil d'un cert progressisme, contra la carrincloneria i contra certes actituds aparentment modernes. Són un atac contra la classe dirigent (política i intel·lectual) que hem de suportar en aquests dies." ORIOL CASTANYS, El Temps