En unes pàgines del llibre es parla de gats i gates, de carrer,salvatges i lliures.Les mixetes han domesticat els humans. N'accepten menjar,sostre, escalf. I, tanmateix, quan els convé en fugen uns quantsdies o per sempre més.Cap moix no s'imagina relats sobre la seva vida. Ni es penjadel passat o somia en el futur.Viuen la vida tal com se'ls presenta, jaient, actius de nits illibertaris.En els poemes sense gats, també se'n parla, de la vida... i ambuna certa mirada, diguem-ne, felina.