Trena de cendra és una confidència impressionant: una llarga meditació després de la mort de l'ésser estimat. La solitud, la por, el dubte, la trascendència i el dolor hi són tractats amb un llenguatge planer, amb una gran habilitat narrativa i el to de seducció de les coses autèntiques. Carme Guasch hi fa una defensa a favor de l'amor per damunt de tota adversitat.