Davant la fatalitat, els personatges de Terra cremada no posen cara de circumstàncies. Tampoc cerquen excuses per eludir. El mig somriureá amb què l'encaren no la desarma, ni rebaixa el tribut que sempre reclama en forma de canvis. Però troben curiós i fins i tot divertit que tals requeriments esborrin les fronteres de la pell i mostrin fins a quin punt allò que tenen per més seu és o podria ser de qualsevol altre. La vida els traspassa de banda a banda, però sempre els deixa un marge de maniobra. Ignoren o refusen la condició de víctima. Juguen aá temptejar sortides i es donen per satisfets quan, de tant en tant, aconsegueixen domar un instant i fer-lo reversible com un guant. Poc o molt, se'n surten, o no reben més del compte; o és que potser ja han rebut prou per saber que la vida és una empresa massa seriosa per no jugarsela.