Quan érem petits molts passàvem les vacances d'estiu al poble. Llavors no hi havia internet, ni mòbils, ni autovies i grans cotxes i allà encara no havia arribat ni tan sols l'aigua corrent, el clavagueram o la línia telefònica. Però la seva gent, arrelada a la terra com el te de roca vivia feliç amb el que tenia. Com les "engrinetas" -orenetes- que viatgen quan comencen i acaben els mesos de bonança, aquest relat ens trasllada a la nostra infantesa i joventut, a dos estius narrats per un nen -uns anys més tard adolescent- i la seva relació amb l'entorn rural d'un petit poble de l'Aragó.