París, 1945. A l’església de Saint-Pierre-de-Chaillot, situada en un dels barris més elegants de la ciutat, se celebra el funeral de la princesa Natalie de Lusignan, duquessa de Sorrente, que ha mort massa jove. El sacerdot la retrata com una muller, mare i cristiana exemplars. Ho va ser? Als rancis salons de l’aristocràcia, Natalie hi està com un peix a l’aigua. Però també és una dona mundana, esnob i cosmopolita, que ha ajudat Buñuel i Cocteau. Amb l’arribada dels nazis a París, la família es trasllada a la Costa Blava, on en un primer moment regna un cert aire d’evasió i efervescència. Natalie viu una aventura i es queda embarassada. L’afer es tracta amb discreció, perquè «són coses que passen». Per combatre els dolors de la cesària li recepten morfi na i acaba sent-ne addicta, un altre tema que es manté en secret. Però el que realment la fa trontollar és descobrir, després de la mort de la seva mare, un secret que l’afecta directament.