Devia haver començat amb mal peu amb Ginzburg. Vaig llegir "Estimat Michele" i no li vaig trobar el què. Però fa poc vaig decidir donar-li una nova oportunitat i ara vull llegir tot el que pugui d'aquesta senyora. Una història curta, molt italiana, sobre una senyora molt italiana, una mare (i germana) dominant i en aparença molt segura d'ella mateixa... però en el fons molt frustrada... però amb molts somnis... fins que... Té un sentit de l'humor deliciós, però en realitat és molt molt amarga. Els personatges estan dibuixats amb molta empatia i compassió, cosa que els fa reals. En principi és la història d'una família molt particular, molt allunyada d'una família que podríem dir normal, però t'hi acabes identificant a partir de les seves petites tristeses de cada dia, que es cronifiquen i que es converteixen en frustracions de llarga durada. Realment és molt divertida, però alhora devastadora. Llegint-la sentia que estava al costat de la finestra que dóna a la plaça de la petita cuina del pis on viu la narradora, escoltant la narració de la mare. Una petita meravella.