Rodamón és una novel·la autobiogràfica en la qual Isabelle Eberhardt descriu, a partir de la seva vida nòmada volgudament escollida, les peripècies i els enfrontaments d'una particular visió de les coses i d'un innat esperit de justícia. A través del seu personatge que no és altre que ella mateixa, l'autora ens relata la seva apassionada existència, amb la convicció que cap instant no es pot assemblar a cap altre, cap història amorosa no por conduir a la íntima i pròpia deserció, cap compromís humà no pot sinó refrenar la irrefrenable passió de viure. Un relat escrit amb una extraordinària facultat narrativa de llocs i paratges grandiosos, des de la Rússia estepària de llegendària bellesa -la descripció de la misèria dels baixos fons s'aproxima a les millors pàgines dels mestres de la literatura russa del segle XIX-, fins als deserts africans d'un atractiu no menys colpidor.