Pensar tràgicament no és un exercici de masoquisme ni de desesperació, ni representa pensar en morts sanguinolentes i en desgràcies sens fi com a conclusió última i ineluctable de la nostra existència, com a destí, sinó que representa una manera de pensar el món des d'una perspectiva racional i crítica que combat tota classe de fanatisme, superstició, determinisme, autoritarisme, infatuació cientificotècnica, epistemocràcia, sistemes filosòfics tancats, supremacismes de tota mena, necessitat de mites o de relats salvífics o de qualsevol altra fantasmagoria inventada que semble que ens ajuda a transitar per aquest món incert.