POETA I DONA EN UNA ITÀLIA PATRIARCAL I RÒNEGA, va haver de lluitar i resistir en ple segle xx contra modes triomfants i etiquetes, tenaçment fidel a ella mateixa i a la pròpia independència literària. Margherita GUIDACCI (Florència, 1921 -Roma, 1992) va haver d?acarar, sobretot als anys quaranta i cinquanta, el menyspreu d?una part de l?aparell crític itàlia que qüestionava la vàlua de la seva veu. Per a ella, l?únic camí possible era el que sorgia de l?autenticitat, conscient que emprenia senders poètics a penes fressats que l?apartaven dels grans corrents imperants llavors a Itàlia, com l?epifanisme d?Ungaretti, l?hermetisme de la primera meitat de segle, la neo­vantguarda dels seixanta i els persistents ?neorrealismes? de Quasimodo, Pavese o Pasolini. AQUESTA ANTOLOGIA PORTA PER PRIMERA VEGADA AL CATALÀ el llibre complet Neurosuite i una atenta selecció que recorre llibre per llibre l?extens corpus poètic de la florentina. En un ferm i constant diàleg temps-eternitat-mort, els seus versos ?en ocasions al·legòrics i mordaçment al·lusius, però sempre unívocs i límpids amb la franquesa eloqüent d?un acte de fe?, atenyen una espiritualitat lluminosa guiada per una poderosa claredat expressiva, i una discreta i no obstant efusiva i punyent veu baixa amb què es fan llegir intel·ligiblement. Aquests elements distintius a penes tenen comparació en la poesia italiana i europea contemporànies. Guidacci pugna perquè no entri cap foscor ni cap ambigüitat ?tampoc cap escarafall ni cridòria? als seus versos profundament humans, enèrgics i atemporals.L?IMPOSSIBLE No facis cas de qui et diu que renuncïis a l?impossible! Només l?impossible fa possible la vida humana. Fas bé d?empaitar el vent amb una galleda. Per tu, i només per tu, es deixarà enxampar! -- LA MARE BOJA Nosaltres amb parracs del passat ens construïm un present. Com una nina plena de serradura l?estrenyem contra el pit, tendrament el gronxem. Així la mare boja, veïna meva, parla amb un noi fa molt de temps desaparegut entre les flors, i mentrestant dona indignada l?esquena a l?home gris, musti i desesperat en què s?ha convertit aquell noi obstinat en va a suplicar-li que el reconegui. -- CONSELLS A UN POETA JOVE (I) Millor escriure un llibre important al desert, Dir-li «Ets fruit del desert, aquí has nascut i aquí et quedes, Només les pedres i el vent t?hauran conegut», Que fer-se cèlebre per equivocació. -- PUNT DE VISTA Des d?una finestra alta són més variades i més boniques les vistes. Des d?una finestra baixa més fàcil la fugida si per cas s?incendia casa teva. --