Juntament amb Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), Maria Rosa (1894) pertany a un cicle pro-ductiu en què el dramaturg assoleix la màxima plenitud. Els personatges principals d’aquestes tresobres despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera d’entendre el món. Convédestacar en les tres obres l’enorme habilitat del dramaturg per capturar tota la senzillesa i claredatexpressives de la parla del poble.Amb el desig com a principal tema de l’obra, Maria Rosa planteja un triangle amorós en què la fatali-tat arrossega els seus membres a un final d’una intensitat ben poques vegades igualada en el teatre.