Com sobreviure a la nostàlgia, la pèrdua i la insatisfacció? Com fer-ho en un temps que ja no és passat, ni present, ni serà futur, sinó l?abisme de l?existència? Com habitar la incertesa, l?ambigüitat i el desarrelament?Amb la ciutat com a correlat, la fràgil identitat del personatge d?aquests poemes es debat amb la seva pròpia desintegració, cada cop més evident, tal com ho fa la vaporosa presència de la lluna a la llum del dia. En un intent d?aferrar-se a la vida, el subjecte anònim que per aquí desfila fa balanç de les experiències i les absències, del desig satisfet i del fracassat, del propi cos i de la infeliç recerca d?un sentit estètic de la vida. Sexe, erotisme, soledat i bellesa són algunes de les coordenades que articulen aquests versos situats en l?encreuament del text i la imatge.Aquest volum convoca i cedeix les seves pàgines al diàleg de dues expressions de la interioritat com són la poesia i l?art.