L’escena de l’odi (A Cena do Ódio) és un llarg i vibrant poema, inspirat per l’ambient de la revolució portuguesa de 1915. «Poema-exorcisme» —com en diu José-Augusto França—, s’hi entremesclen les invectives antiburgeses amb les literàries, les preocupacions nacionals amb les metafísiques, els referents populars amb els de l’alta cultura, les provocacions immorals amb els elements bíblics, els insults i exabruptes amb la sublimitat; aquesta enèrgica intersecció forma un tot que com un magma va pujant per la xemeneia del volcà poètic fins a l’erupció.