« Una novel·la viva i vibrant sobre la creació, el creixement, la mort i el desig. »

Dues històries comparteixen un mateix escenari i ressonen d'una època a l'altra. Dos rèquiems a doble cor.

Text de contraportada

Dues històries comparteixen un mateix escenari i ressonen d'una època a l'altra. Dos rèquiems a doble cor.

Hivern de 1642. En plena Guerra dels Segadors, les tropes del coronel Le Bougon ocupen Lagrau, una petita ciutat dels Pirineus. Peremàrtir Estragués, jutge de crims, i mossèn Joan Areny, mestre de capella de la catedral, han de fer front a les conseqüències d'un accident que trasbalsa la vida de la ciutat.

Estiu de 1991. El Curs de Música Antiga a Lagrau fa que arribi a la ciutat un acolorit grup d'estudiants, procedents de mig món. El Roger -que és del país- toca la viola de gamba i la Caroline, suïssa, és contralt. Viuen nou dies d'una rara intensitat, acompanyats per la música de vells mestres de capella, alguns neguits i una passió que creix.