La Barcelona preolímpica dels anys vuitanta, viva, densa i bruta. La visita del Papa sota una pluja persistent. Una dona que ha fugit d'un passat tèrbol i s’instal·la en la Barcelona burgesa i claustrofòbica de la part alta. Un viatge sense retorn Rambla avall, enmig de transvestits savis, sexe encomanadís i homes enigmàtics. Tot plegat amb el teló de fons dels records d’infantesa del riu i de les muntanyes del sud del país.

La pell de l'aigua és una novel·la profundament torbadora que descriu magistralment l'aiguabarreig de realitat i somni en què viu la protagonista i la part baixa d'una Barcelona que ha deixat d'existir, però que perdurarà en aquest llibre. Isabel Olesti s'hi revela com una escriptora de gran talent i amb una veu pròpia.