Quan Utnoa es trobava acampat amb els seus amb la tribu nòmada, vora el riu del país de Senar, el Purattu, va pujar en un turó, de bon matí, al crepuscle. S'hi trobava tot sol, recordant les fetes antigues del seu poble, quan de sobte sentí que bufava, de tramuntana, un vent obtús que brunyia continu i va veure un estel resplendent en aquella endreçaria, més lluminós que no Ishtar, excelsa reina divina. Però aviat es posà en moviment. Com un llamp travessava la blavor del cel matinal...