En un text de signe transversal, és a dir, a cavall entre la biografia, la ficció literària, el document i la reflexió, tot amarat d'un dens alè poètic, l'autora ens presenta un testimoni viu que s'hauria d'inserir en la tradició literària de confessió autobiogràfica a què pertanyen Michel de Montaigne, Agustí d'Hipona, Teresa de Jesús i Anaïs Nin. Es tracta d'una mort i d'una resurrecció, de la corprenedora història d'una simbòlica caiguda bíblica que aboca la protagonista a un episodi anorèxic que li hauria pogut costar la vida. Però al mateix temps estem davant de la narració d'una presa de consciència i, per tant, de la lenta però decidida curació o transformació.