Isabel-Clara Simó ha estat una de les escriptores de lengua catalana més prolíferes i una de les més estimades pel púlbic. Segurament ho és per haver aconseguit d'una forma molt treballada desenvolupar un llenguatge senzill que connecta fácilment amb el seus lectors, fet que no está a la má de tots els escrptors. Amb més de quaranta anys de trajectória literària i més d'un llibre publicat per any, és, possiblement, una de les escriptores que més ha fet llegir en catalá als lectors dels territoris de llengua comuna. I no sols aixó, sinó que també ha fet llegir per primera vegada a moltes generacions de joves i d'adults en la seua própia llengua. Sió ha ajudat a fer popular la literatura, fungint en tot moment d'una narrativa elitistas. Sepre ha viscut per escriure i ha escrit per viure. Vida i paraula , una simbiosi perfecta.A "Isabel-Clara Simó. La veu compromesa", l'alcoià Jordi Tormo s'ha submergit en els arxius, els llibres i els cercles personals de Simó per rescatar materials i imatges. També, els lligams amb altres creadors com Montserrat Roig, Ovidi Montllor, Salvador Dalí o Joan Fuster i les vivències compartides amb amics i familiars co Pilar Aymerich, Josep Lluís Carod-rovira, Pilar Beltran, Vicent Sanchis, Carles Cortés o Antonio Mir´ño. Ekl resultat és aquest petit tresor ple de paraules i fotografies que ens descobreixen el seu vessant més personal així comla seua trajectòria com a periodista i escriptora.