La novel·la i del cel van caure tres pomes de Nariné Abgarian, amb la magnífica traducció de Marta Nin, és una obra que et transporta a un petit poble armeni, Maran, enclavat a les muntanyes del Caucas. Inspirada en la tradició de les rondalles, aquesta història esdevé un cant a la vida, malgrat les adversitats que cauen. constantment sobre els seus habitants. L'autora teixeix un retrat íntim d'una comunitat majoritàriament envellida, marcada per una existència que no ha estat gens fàcil. Han sobreviscut a desastres naturals, guerres i fam, però la narració, sorprenentment, no cau en el dramatisme. En canvi, el lector s'endinsa en la riquesa de la cultura i els costums locals, descobrint llegendes, supersticions, tradicions i una gastronomia que donen forma al dia a dia d'aquests personatges entranyables. Personatges que deixen empremta Tot i que Anatolia, una bibliotecària apassionada pels llibres (amb les seves particulars aversions, com Tolstoi per masclista o el final d'"Anna Karènina"), sembla inicialment el personatge principal, la realitat és que el pes de la història recau en la força coral del poble. Personatges com Vassili, la Telegrafista o Valinka prenen una rellevància equiparable o fins i tot superior a la d'Anatolia, construint un tapís humà ric i divers. La seva interconnexió és palpable, ja que el poble s'implica tant en les alegries com en les tristeses, demostrant una solidaritat profunda i commovedora. Una estructura que convida a la reflexió L'obra no fa referència a una època o territori concret, situant-nos en un ambient rural de ritme pausat. La seva estructura narrativa no lineal, que viatja endavant i endarrere en el temps, convida a una lectura atenta. Tot i ser un llibre d'aparença senzilla, és potent en el seu missatge i es beneficia de la possibilitat de prendre notes per capturar la multitud de detalls, noms de personatges i anècdotes que s'entrellacen al llarg de la trama. "Del cel van caure tres pomes" aborda temes com el masclisme, el maltractament físic i psicològic, i la misèria, però ho fa a través d'un llenguatge ple de simbolisme i descripcions paisatgístiques d'una bellesa minuciosa. La senzillesa de l'estil contrasta amb la potència de les reflexions que s'hi desprenen, com ara la creença cristiana de no llençar aigua calenta a terra els dijous i divendres per no escaldar els peus de Crist, o la idea que "en un llibre la història es manté en silenci fins que ve un lector i li dóna vida". Una frase especialment colpidora, "El món és petit i nosaltres grans, però som tan ingenus i rucs que ens passem la vida pensant que és al revés", resumeix la saviesa popular i la humilitat que impregna la novel·la. En definitiva, l'obra de Nariné Abgarian és un autèntic crit a la vida, una rondalla moderna que convida a reflexionar sobre la superació humana i el poder de la comunitat davant les adversitats. En definitiva i del cel van caure tres pomes és una rondalla preciosa que no us la podeu perdre.