Étymon dóna nom a aquesta exposició. Paraula que prové del grec antic i que es refereix a la cerca de la realitat, veritat, o essència de les coses a través de l'origen d'aquestes.A través de l'art ens remuntem a l'origen intuïtiu d'allò que som, establint noves associacions que canvien i amplien la nostra percepció de les coses i la nostra relació i connexió amb elles.La línia sempre ha sigut un element molt recurrent en la meua obra. A través d'aquest element cree estructures obertes que remeten a les lleis de la naturalesa, especialment a les relatives a les estructures vegetals i a l'origen de les formes orgàniques. La síntesi i juxtaposició contínua de la línia com a principal element de creació, i la descontextualització de la seua connotació descriptiva mitjançant l'ús reiteratiu d'aquesta, reivindica la seua pròpia identitat com un element autodidacta, lliure de prejudicis i estereotips. Sorgeix com una metàfora que simbolitza i evidència la connexió entre totes les coses. És a través de la recerca de les estructures més simples i primitives del nostre entorn, aquelles que naixen, es reprodueixen i evolucionen de manera espontània, com es pretén entendre intuïtivament de forma més plena i directa, l'origen, la funció i la relació que establim amb el nostre entorn.Crear, pintar, reaccionar superposant elements de manera contínua sense saber quins prosperaran, que elements bloquejaran a uns altres o els accentuaran, que tindrà més poder, que línies prevaldran i quines es perdran, produint-se un lliure albir on tot esdevé sense motiu aparent, transformant i establint noves connexions estructurals i compositives que donen lloc a noves associacions imprevistes.Es tracta de digerir i materialitzar una realitat caòtica disfressant-ho amb bellesa, a través de l'art, experimentant i abastant noves possibilitats que qüestionen els límits de la mateixa pintura.