Llibre entranyable en què els autors, àvies i avis educadors, alguns d'ells encara en actiu, relaten quina és la seva vivència en el seu nou paper familiar, com en gaudeixen d'aquesta i de la multitud de significats, experiències i emocions: deixar de ser mestre i esdevenir avi, ser mestre i avi a la vegada, oblidar la docència i bolcar-se plenament en gaudir dels nens... Les àvies i els avis educadors experimenten tots aquests papers, junts i per separat, perquè en la funció d'àvies i avis, com en la vida mateixa: «Cadascú passa i entrega el que sap, el que té i el que és».El reconeixement merescut a una generació: les àvies i els avis. Tres escenes per a una reflexió. Sóc àvia. Rebeca i Guillermo sota la volta celeste. En Nil és molt més que un riu. Quan els infants dels que has de tenir cura són els néts. Jo, avi. No és perquè sigui el meu nét. Jo sabia que la meva àvia ho sabia. La meva manera de ser àvia. La meva experiència d'avi. Sóc l'àvia de l'Ana i la Paula. Ara, sóc avi, ho sé. El Fúria, el nostre cavall, també. Quan coixí és vankús... i viceversa. «Això no li digueu a la mare». De com estic aprenent a ser àvia.