L'Isidre era només un nen quan es va veure forçat a l'exili. El seu cor, però, romandria per sempre en la terra que el va veure néixer, allà on havia sigut feliç: un món acollidor, amable i, fins i tot, màgic. Els anys s'escolen però ell continua vivint dels records i de tot allò que va quedar enrere. L'Isidre no és gaire més que un espectador d'una vida que creu aliena i injusta. Fins que un tomb del destí li oferirà l'oportunitat d'aferrarse novament a la vida, de tornar a començar a través d'una nova il·lusió compartida però també de reptes i responsabilitats que haurà d'afrontar. La vida el reclama. L'autor fa ús de la seva força narrativa per presentarnos un món de records, tendresa, somnis i esperances, però també de coratge i esforç. Una història propera, emotiva i profundament humana d'aquells que van viure amb l'esperança del retorn i la mirada posada en el nord llunyà. Unes circumstàncies i un patiment que, avui en dia, malauradament, tornen a ser molt presents.