La història de l’Andreu arrenca el 1939, i ens porta de la comarca lleidatana de la Noguera al barri barceloní de Sant Andreu. Hi apareixen les dificultats amb què ha de lluitar i els seusmoments d’abatiment, però també les ànsies de superació que té i els suports que troba per tirar endavant. Alhora, és un fresc de les dècades en què va viure el protagonista.La rudesa de la vida rural i la submissió dins la família s’agreugen per la incomprensió que desperten malalties congènites com la seva.A la ciutat, cal treballar dur, però hi ha oportunitats per estudiar i iniciatives que fomenten el lleure o ajuden els desvalguts, i l’activisme social és ben viu. Amb l’Andreu, anirem de les naus de la Fabra i Coats a les aules de l’Ateneu Obrer, i de les activitat de la parròquia a les reunions de l’associació de veïns. També són els anys de la resistència antifranquista, amb ’activitat clandestina de partits i sindicats, les incursions dels maquis al Pirineu o els atemptats dels anarquistes