Una lectura molt particular de clàssics de la literatura (i més).

«Corria l'estiu de l'any 2014 quan vaig tenir la pensada de posar en funcionament un blog a internet #de títol bertranades# per tal d'anar-hi publicant, amb una periodicitat més o menys quinzenal, comentaris vagament especulatius al voltant de diferents obres literàries que, per una o altra raó, m'haguessin cridat prou l'atenció per mirar de dir-ne alguna cosa. El que hi pretenia no era explicar cap d'aquests llibres ni els seus autors sinó, simplement, compartir amb altres lectors les divagacions que m'havien suscitat els textos en qüestió. El present volum recull aquelles digressions literàries mantenint l#esperit de les bertranades, el de procurar lectors i lectores a les obres que comento. Si qualsevol de vosaltres, gràcies a aquests senzills assajos, té interès a llegir o rellegir Bearn, Foc pàl·lid o Josafat #posem per cas# em dono per pagat a bastament.»

Pep Bertran (Mataró, 1971) ha estudiat Ciències de la Informació, direcció cinematogràfica i psicoanàlisi. El 1996 va guanyar el premi Just Manuel Casero amb la novel·la La Ribera. Quinze anys després del seu debut literari torna a l'escriptura i publica Una vida regalada, Entre dues llums i Una nit, amb Umberto Eco. Amb La filla del drapaire torna a perdre's pels ambients bohemis de la Barcelona vella.