Poesia de dimensions novel·lesques, èpica moderna i postmoderna, esguard desbocat i, justament per això, meravellós, en un temps en què tot ha de seguir uns patrons correctes, estables i prefixats (la mida estàndard de les coses, començant per la dels llibres, els quals ben sovint s’han convertit en estendards de l’adotzenament).

La poesia de Laia Noguera és una de les més brillants, potents i innovadores d’entre les veus joves, i m’atreviria a dir que aquesta consideració és del tot aplicable al conjunt de la nostra poesia, sense distincions generacionals.