Raimon va escriure Al vent la tardor del 1959. Mig segle després, les seves cançons formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Pete Seeger ja ho va observar fa molts anys: «Raimon diu amb una gran economia de paraules el que altra gent explica en llibres sencers. Tothom pot aprendre molt d'ell.»

Al vent de Raimon presenta una àmplia selecció de reflexions, sovint de caràcter aforístic, extretes de les lletres de Raimon. Amb una gran profunditat de pensament, conviden a interrogar-se sobre els principals dubtes de l'ésser humà.

«No podràs agafarni amb les mans ni a grapatsl'aigua del temps que vius:als dits et quedaràun lleu tel d'humitat.»«Qui perd els orígensperd identitat.»«Al meu país la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa.Si plou poc, és la sequera.Si plou massa, és la catàstrofe.»«Desnua l'amor molts nusos,més que no hauria pensat,aquest amor necessarique em lliga i que m'ha lligat.»