Quants cops ho hem hagut de negar? No, no som madridistes encoberts, ni patim un obsessiu ressentiment cap el Barça. I quantes vegades ho haurem d’afirmar? Sí, es pot ser perico i persona, i sí pot ser català un club que es diu Espanyol... Els pericos, però, no defallim. Seguim estimant l’Espanyol, un club modest però que, en la seva història centenària, ha viscut moments brillants, un club que potser mai no serà un dels grans però que ens regala jornades d’infart. Amb sentit comú envejable i una ironia còmplice, Manel Lucas escriu Sóc perico, i què!, un llibre que ens farà moure les ales amb dades sorprenentment felices i també ens eriçarà les plomes en citar el nostre particular santoral: Zamora, els cinc Delfins, Marañón, Lauridssen, Tamudo... Un llibre, en definitiva, que invita a dir amb orgull, sentiment i total normalitat: visca l’Espanyol i visca Catalunya!