Carioca de soca-rel, el poeta Armando Freitas Filho (1940) és, sense cap mena de dubte, un dels poetes vius que el dia de demà, quan d'altres s'hagin fet fonedissos, quedarà . Després de la publicació, l'any 2003, de Máquina de escrever -poesia reunida e revista, en què s'aplegaven els tretze llibres escrits fins aleshores, heus aquí, catorzenament, el seu darrer, sangtraït al català: Raro mar (2006). Tot i sabent que mai atenyeran la llebre percaçada, allò que busca el nas d'aquests versos no és pas la victòria -sempre pírrica- sinó el sadollament. Qui els rellegeix és -també- sempre un altre.