«Meravellosament evocadora.» Mary Gordon, The New York Times Book Review «Una història amb la gràcia d’una espelma votiva en una església fosca.» Times Magazine «L’hora novena, com el Brooklyn de Colm Tóibín, evoca un món restringit, més senzill, que pertany al passat. Però McDermott aborda també qüestions grans i universals sobre el que constitueix una bona vida i sobre com viure amb el coneixement de la mort. La seva novel•la abasta la fam, el pecat, la culpa, els secrets i la depressió, tan poc entesa en aquella època. I més: també tracta de l’amor, tant el prohibit com el permès.» NPR «Un tour de force... [Alice McDermott] ens recorda els plaers de la ficció literària i el seu poder per il•luminar vides i mons [...]. Una virtuosa del llenguatge i la imatge, l’al•lusió i la reflexió, la referència i el símbol [...]. McDermott, una vegada més, demostra el seu poder tranquil.» The Boston Globe «Gran novel•la de McDermott.» Maureen Corrigan, The Wall Street Journal «Excel•lent, magistral [...]. Hi ha moltes maneres de llegir aquesta bella novel•la: com una tragèdia grega amb el seu cor narratiu i els pecats comesos pels pares, com un conte faulknerià per demostrar una vegada més que “el passat ni tan sols és passat”, com un conte gòtic que lluita amb la fe, el càstig i la redempció a la Flannery O’Connor, o com una novel•la irlandesa en la tradició d’Anne Enright i Colm Tóibín, en què les frases cremen a la pàgina. Però L’hora novena també és una història d’amor, explicada a un ritme lànguid i desolat i amb un final plenament satisfactori.» Lily King, The Washington Post «Té un llenguatge gloriós.» Rebecca Mead, The New Yorker

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim. Tanmateix, aquest suïcidi afavoreix unes relacions que posen a prova els límits i les exigències de l’amor i el sacrifici, del perdó i de l’oblit, a través de les generacions.