Una novel·la preciosa sobre la gratitud i sobre la importància de donar les gràcies a les persones que ens han ajudat a la vida.Una novel·la preciosa sobre la gratitud i sobre la importància de donar les gràcies a les persones que ens han ajudat a la vida.«Els records i els oblits i la impossibilitat de recuperar-los formen aquest text magistral, ambientat en un geriàtric però ple d?esperança i gens efectista... El deute podria ser el punt nuclear, la tesi de la novel·la, però el que resulta enlluernador és la capacitat de l?escriptora per fer-nos sentir còmplices, a prop de les vicissituds de la pacient i els seus cuidadors» (David Castillo, ).«Delphine de Vigan continua la seva valuosa exploració dels sentiments íntims que regeixen la nostra existència, iniciada amb »(Corinne Renou-Nativel, «Una novel·la d?una força extraordinària sobre els deutes morals i els llaços invisibles» (Mohammed Aïssaoui, «Una novel·la dolça com un bàlsam que parla de l?humanisme i del que devem als altres» (Nathalie Collard, «Commovedora, realista, és alhora un exercici d?estil i una invitació a dir gràcies, amb paraules i gestos, abans que sigui massa tard» (Marie-France Bornais, «Solar i delicada» (Raphaëlle Leyris, La bonica història de la Michka: «T?has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Unes gràcies de veritat. L?expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute». Una novel·la que és un cant a la vellesa i als llaços de lleialtat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Perquè viure és saber dir gràcies.La Michka, una dona gran, va perdent l?habilitat per parlar i ha de lliurar-se a l?evidència: ja no pot viure sola. A la residència on s?instal·la dues persones l?acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda, que l?ajuda a trobar les paraules.Amb un estil contingut, gairebé auster, i magníficament traduïda per Jordi Martín Lloret, aquesta narració a dues veus ens parla de la memòria, del passat, de la vellesa, les paraules, la bondat i la gratitud cap als qui han estat importants a les nostres vides. Les gratituds mútues teixeixen el vincle entre aquests tres personatges inoblidables, les històries dels quals s?entrellacen en aquesta novel·la lluminosa i commovedora.«Els records i els oblits i la impossibilitat de recuperar-los formen aquest text magistral, ambientat en un geriàtric però ple d?esperança i gens efectista... El deute podria ser el punt nuclear, la tesi de la novel·la, però el que resulta enlluernador és la capacitat de l?escriptora per fer-nos sentir còmplices, a prop de les vicissituds de la pacient i els seus cuidadors» (David Castillo, El Punt Avui).«Delphine de Vigan continua la seva valuosa exploració dels sentiments íntims que regeixen la nostra existència, iniciada amb Les lleialtats» (Corinne Renou-Nativel, La Croix).«Una novel·la d?una força extraordinària sobre els deutes morals i els llaços invisibles» (Mohammed Aïssaoui, Le Figaro).«Commovedora, realista, és alhora un exercici d?estil i una invitació a dir gràcies, amb paraules i gestos, abans que sigui massa tard» (Marie-France Bornais, Le Journal de Québec).«Solar i delicada» (Raphaëlle Leyris, Le Monde).