Un infant, amb no gaire més dÆun any a cada cama, jugava amb pedretes de colors: petits bocinets de vidre dÆalguna ampolla que el mar, fart de tant llepar-los, havia vomitat sobre la platja.La sorra, humida, sÆenganxava a les seves mans. Mans que de manera insistent i amb ganyota amoïnadissa, lÆinfant es netejava.Dos rems i una vela protegien, pocs, alguns metres quadrats de sorra: lÆombra, en aquells moments de sol a plom, sÆagraïa. La sorra... grossa, molsuda, de pur quarç daurat: un veritable camp de blat de moro. Blat de moro desgranat, torrat, solcuit...LÆavi, al bell mig del sol i lÆombra, com els grans mestres a la plaça de braus, clavava a la xarxa la seva petita espasa de boix: reduïa forats, retornant a cada malla la seva mida.